Context històric

Una mica d'història

A partir del segle IX  a la vessant sud dels Pirineus el territori s´organitza en comtats  dependents del regne Franc,  dins la Marca Hispànica. Durant el  segle X els comtats catalans aniran desvinculant-se progressivament de l´ Imperi Carolingi fins a aconseguir la independència política i religiosa.

La Vall de Boí formava part d’un d’aquests comtats: el de Pallars – Ribagorça, adscrit a la casa de Tolosa fins a finals del s. IX. Amb la independència del comtat s’inicia un complex procés de control polític i religiós del territori que acaba amb la divisió del comtat originari en tres nous comtats independents-  Ribagorça,  Pallars Jussà i  Pallars Sobirà- i amb la creació d’una nova diòcesi: El Bisbat de Roda.

La Vall de Boí és al mig d’aquest procés. En la primera divisió territorial havia restat dins el territori de la Ribagorça, però, a partir del 1064, passa a formar part del Pallars Jussà, i durant bona part del s. XI  es veu immersa en les lluites comtals entre els dos Pallars.

Paral·lelament, a mitjans del s. X, les parròquies  de la vall que, originàriament,  eren del Bisbat d’Urgell passen a dependre del Bisbat de Roda. La creació d’aquesta nova diòcesi inicià  un període de disputes entre els dos bisbats. La Vall de Boí també és al mig d’aquest conflicte tal com ho demostra l’acta de consagració que Ramon Guillem, bisbe de Roda Barbastre, fa pintar en una columna de Sant Climent de Taüll l’any 1123 com a mostra de control del territori.

Pocs anys després, el 1140,  es signa la concòrdia entre els dos bisbats. La majoria de les parròquies de la Vall de Boí s’adscriuen al Bisbat d’Urgell, només l’ Assumpció de Cóll restarà depenent de Roda Barbastre.

Conjuntament a tot aquest procés de reestructuració territorial es va configurant  un nou ordre social: el feudalisme. Els pagesos perden la seva llibertat i queden lligats a la terra sota el domini dels senyors feudals que es beneficien de les lluites comtals i del procés de feudalització  per  augmentar les seves possessions i el seu poder.

A la Vall de Boí aquests senyors són els Erill, des d´Erillcastell, el seu lloc d´ origen,  inicien a finals del s.XI una ràpida ascensió social, participant en les campanyes de repoblament i de reconquesta sota les ordres d´Alfons el Bataller, rei d´Aragó.

Això és a l´inici del s.XII, just abans de la consagració de Sant Climent i Santa Maria de Taüll. Els Senyors d´Erill utilitzen els recursos obtinguts dels botins de guerra per promoure  la construcció de les esglésies de la Vall de Boí,  una manera de mostrar el seu poder i d´adquirir prestigi social.

El dia a dia

Els diferents pobles de la Vall de Boí, amb els seus corresponents termes,  apareixen documentats des del s.XI. Aquests nuclis de població estaven formats per agrupacions de famílies pageses, que s´ establien generalment en llocs enlairats i solans per facilitar la defensa i el millor aprofitament de les terres pròpies i comunals,  així com l´ accés a les pastures d’alta muntanya i els boscos.

Els habitatges eren estructures senzilles, amb un foc, molts cops d’un sol espai compartit per les persones i els animals. Si es disposava d´ un segon pis, s’utilitzava  per dormir,  guardar aliments i farratge.

La vida quotidiana s’organitzava en funció de la llum del sol seguint la concepció cíclica del temps, els treballs i les festes s’adequaven al calendari agrícola. Gran part de la dieta bàsica estava formada de cereals, vi i pomes.

Els protagonistes

Ramon Guillem, el Bisbe

Originari del sud de França, fou prior de Sant Serni de Tolosa abans de ser nomenat per Alfons el Bataller com a bisbe de Roda- Barbastre des d´on va desenvolupar una activitat pastoral intensa, sobretot pel que fa a la consagració d´esglésies.

Fou confessor del rei d´Aragó i va mantenir estretes relacions amb els Senyors d´Erill.

Els seus viatges a França i Itàlia el posen en contacte amb els millors artistes del moment.

Els Erill, els senyors feudals

Originaris d’Erillcastell, les seves possessions s’estenien per les valls de Boí, Barravés, Llevata i Sas.

Participen  amb Alfons el Bataller en la reconquesta de Barbastre (1101), Tudela, Daroca i Saragossa (1118),  i  Calatayud (1120) i  en el repoblament de nous dominis en les terres de ponent (Alfarràs, Almenar, Fraga, etc..).

Són els promotors de bona part de les esglésies de la Vall de Boí.