The Sant Quirc Hermitage is in a privileged location on the Durro mountain at a height of 1,500 metres. Its setting is not by chance, however, but is a territorial marker, connected to the social area used by the community and to the pagan tradition of “correr las fallas”, when the local people descend the mountain at night by the light of flaming torches.
This small building is from the 12th century with Baroque additions.
Inside there is harmony between its different artistic styles, with a copy of the Romanesque frontal of the altar, the Gothic style image of San Quirc and Santa Julita and the Baroque altarpiece.
L’Ermita de Sant Quirc està situada a la muntanya de Durro, a uns 1.500 metres d’altitud.
No es coneix cap document original de l’època que faci referència a aquesta petita ermita construïda a la muntanya de Durro.
Les ermites constitueixen una marca territorial vinculada a l’espai social treballat per la comunitat. La seva funció era protegir les pastures d’alta muntanya i els boscos que es situen al seu voltant
L’emplaçament de l’ermita de Sant Quirc de Durro coincideix amb l’emplaçament del “faro”, que és el punt de partida de la baixada de les falles.
La tradició de córrer falles és d’origen pagà, marcava el solstici d’estiu i tenia la funció de purificar les pastures i allunyar els mals esperits . Amb l’arribada del cristianisme aquesta tradició es va adaptar al culte dels sants i aquests van esdevenir els protectors del territori.
Tots els pobles de la vall tenien la seva ermita: Sant Salvador de Barruera, Sant Cristòfol d´Erill la Vall, Sant Pere de Boí, Sant Quirc de Taüll . L´ermita de Sant Quirc de Durro és la única que forma part del conjunt declarat patrimoni mundial.
L’ermita de Sant Quirc és d’una sola nau coberta per una volta de canó lleugerament apuntada, afegida en algun moment posterior al romànic, i amb un absis semicircular a l'est. L’accés al temple s’obre a la façana sud amb un senzill arc de mig punt sense ornamentació . El campanar d’espadanya, corresponent a una etapa de construcció posterior, s’alça al mur oest.
A la porta d’entrada, les dovelles de l’arc són de pedra tosca, d’aquí el seu singular color rosat. La tipologia dels seus murs i carreus s’assemblen molt al porxo de l’església de la Nativitat de Durro.
Els carreus de pedra situats a la part més alta dels murs són de dimensions més petites i estan disposades de forma irregular. Això és degut al sobrealçat de la nau que es va fer temps després de la construcció original.
A l’absis central hi ha l’única finestra que permetia l’entrada de llum al temple.
A la capçalera, a sota de la coberta, hi ha un petit ull de bou.
L’interior de l’ermita de Sant Quirc de Durro s’ha transformat força al llarg dels segles: a la construcció original es va afegir la volta de canó, es van arrebossar i pintar tots els murs, es va instal·lar el cor, i el presbiteri es va decorar amb un retaule barroc. Presidint aquest retaule trobem la imatge d´estil gòtic de Sant Quirc i Santa Julita.
El frontal romànic procedent de l’ermita de Sant Quirc està conservat al Museu Nacional d’Art de Catalunya, a l’interior de l’edifici en podem veure una reproducció.
Aquest frontal, fet amb fusta i pintat amb la tècnica del tremp, està dedicat als sants patrons de l’ermita: Sant Quirc i Santa Julita i narra, amb molta cruesa, el martiri que van sofrir.
Està composat per una escena central i quatre registres laterals, tot plegat s’envolta per un marc ornamentat amb motius geomètrics i vegetals. La composició simètrica es percep tant en les formes com en els colors, dels quals en prenen especial protagonisme els vermells, verds i ocres.
Al centre, hi ha representada Santa Julita amb el seu fill Sant Quirc a la falda, a semblança de les figures de la Mare de Déu i el Nen. Ambdós personatges són dintre d’una màndorla on hi ha inscrits els seus noms.
Els compartiments laterals mostren diversos episodis dels martiris, en algunes escenes costa discernir si el màrtir és Santa Julita o bé Sant Quirc. Sembla que pren més importància la representació del martiri que la identificació del sant.
12th century : First building work
17th - 18th century : The nave vault and belfry wall were added
1996 : Restoration