Santa Maria de Taüll

L’église de Santa Maria est consacrée le 11 décembre 1123, un jour après celle de Sant Climent, ce qui démontre l’importance des ressources que les seigneurs d’Erill destinaient à la Vall de Boí au début du XIIe siècle. 

Située au milieu du village, il s’agit de la seule église de la vallée qui semble avoir été à l’origine de l’implantation de la population autour d’elle. 
La plus grande partie de l’ensemble des peintures romanes de son intérieur a été arrachée et transférée à Barcelone entre 1919 et 1923, comme celles du reste de la Vall de Boí.

On peut voir, actuellement, dans l’église une reproduction dans l'abside  centrale, présidée par la scène de l’Épiphanie, avec l’Enfant Jésus, assis sur le sein de la Vierge Marie, et les Rois mages en attitude d’offrande.

Au mur sud, remarquer les Rois Mages adorant l´Enfant Jesus et visitant Hérode.

More info

Història

L’11 de desembre de 1123 el Bisbe de Roda-Barbastre, Ramón Guillem, consagra l’església de Santa Maria de Taüll, just un dia després de consagrar la de Sant Climent.

L’acta de consagració és el primer document escrit on trobem citada l’església de Santa Maria.

La major part de l’edifici correspon a aquell moment, al s.XII, però la base del campanar està construïda de forma molt diferent a la resta. Els carreus irregulars ens indiquen que es tracta de les restes d’una construcció anterior reaprofitada en l’edifici del s.XII.

Durant el s.XVIII les noves necessitats litúrgiques i els nous gustos estètics propicien diverses transformacions en l’estructura de l’edifici. Es derrueix l’àbsis sud i en el seu espai es construeix una sagristia. Les obres de restauració dutes a terme als anys setanta, retornen a l’església el seu aspecte original.

 

Arquitectura

És una església de planta basilical de tres naus coronada amb un absis central i dues absidioles laterals. Les naus es cobreixen amb un embigat de fusta a doble vessant, el pes del qual reposa sobre uns grans arcs, anomenats formers. Aquests descansen sobre pilars de forma cilíndrica, els quals divideixen l’espai interior en les tres naus. El pas per la nau dreta queda interromput per la presència del campanar, que s’incorpora a l’interior de l’ església.

La porta principal es troba al mur oest, però a la façana sud se’n obre una altra,  al costat de la torre del campanar. Les dues són d´arc de mig punt.

Les pintures murals de l´interior

De l’interior de l’església de Santa Maria de Taüll destaquen les pintures murals de l’àbsis, reproduccións de les originals, que actualment es troben al Museu Nacional d’Art de Catalunya.

L’absis és presidit per l’escena de l’Epifania on la Mare de Déu apareix asseguda en un tron, i el seu Fill a la falda, envoltats per una màndorla.

Jesús, que vesteix una túnica i mantell vermell, porta un rotlle a la mà esquerra i alça la dreta en senyal de benedicció. La representació de la Verge té una clara influència bitzantina presentada com a tron de la Saviesa. Al seu voltant, els Reis Mags s’apropen per presentar les ofrenes. Apareixen segons la tradició representant les tres edats de la vida de l’ home: un de vell, un de mitjana edat i un de jove.

Una sanefa separa l’escena principal de la resta de pintures de l’absis, representades en tres nivells.

 

A banda i banda de la finestra, trobem sis apòstols dels quals es poden identificar, sota el conjunt d’arcades, Sant Andreu, Sant Pere, Sant Pau i

Sant Joan Evangelista.

En la faixa més ampla trobem representats medallons circulars amb animals reals i fantàstics.

Un fris de pintures que reprodueixen cortinatges ocupa la part més baixa de l´absis.

La resta dels murs de l’església estaven decorats amb pintures al fresc, d’una qualitat diferent a les de l’absis central, pintades per una altre mestre.

Actualment al mur sud, entre la capçalera i el campanar, també trobem reproduïdes amb la tècnica del paper gel  les pintures murals amb   representacions de diferents escenes de l’Antic i el Nou Testament.

Detalls exterior

Encara avui es conserven restes pictòriques que decoraven tot el campanar, com les que es veuen als pisos superiors. Predominaven els motius geomètrics vermells combinats amb el blanc de l’arrebossat.

Chronologie

XIe siècle :  Première période de construction

XIIe siècle : Consécration de l’église

XVIIIe siècle: Réformes baroques

1919 / 1923 : Premier arrachage de peintures

1960 : Deuxième arrachage de peintures

1971 : Derniers arrachages et restauration

2013: Installation de la copie des peintures du mur sud

Horaires: 

Horaire: 10 à 19 h. 

Ouverture: Tous les jours de l’année sauf  le 1er janvier, le 25 de décembre.

Plan et plan en élévation

Descarrega el PDF (100.23 Ko)