Nativitat de Durro

The size of this church is testimony to the importance of the village of Durro in the Middle Ages. Particularly of note are the large dimensions of the nave, the bell-tower, the carved portal and the porch.

The Romanesque church was renovated on several occasions between the 16th and the 18th century. These transformations provided the church with new areas, such as the two Gothic chapels and the Baroque sacristy.

Inside the church is the Romanesque image of Nicodemus that originally was one of the sculptures of the Descent from the Cross.

Access the viewer

More info

Història                     

L’emplaçament del poble de Durro, envoltat de prats, pastures d’alta muntanya i boscos, va propiciar que durant l’Edat Mitjana Durro ja fos un dels pobles més grans de la Vall de Boí, amb un cert poder econòmic.

Aquesta preeminència econòmica es fa evident quan veiem l’església de la Nativitat, una de les més grans de la Vall de Boí. 

La riquesa d’algun dels retaules barrocs que es conserven en el seu interior, com el retaule major, ens mostra que en temps posteriors Durro encara es podia permetre encarregar peces d’aquestes característiques.

El poble de Durro apareix documentat per primera vegada a la segona meitat del segle XI en uns pactes feudals entre els comtes del Pallars. En un d’ells es fa constància de la pertinença de la vila de Durro al comte Ramon IV de Pallars Jussà i com, als voltants de l’any 1070, els homes de Durro van jurar-li fidelitat.

L’any 1140 l’església de la Nativitat passà a formar part dels dominis del bisbat d’Urgell, com succeí amb la majoria de les esglésies de la Vall.

Arquitectura

L’església de la Nativitat de Durro està formada per una única nau coberta amb una volta de canó sustentada per quatre arcs torals.

Actualment corona la nau una sagristia d’època barroca que ocupa l’espai destinat originalment a l’absis.

Del transsepte només se’n conserva una part del braç sud que s’ha reconvertit en una capella lateral.

Al mur nord s’obren dues capelles de construcció gòtica, cobertes amb volta de creueria i,  just al seu costat, s’alça la torre-campanar.

L’església té dues entrades, una de més senzilla oberta amb un arc de mig punt a la façana  nord, i l’entrada principal a la façana sud. Aquesta , més ornamentada,  es troba protegida per un porxo amb coberta embigada.

A la porta d’entrada ubicada a la façana sud del temple s’observa un element original d’època medieval: un forrellat decorat.

La planxa que reforça el pany està decorada amb sanefes de motius geomètrics d’on sobresurten quatre estructures que ens recorden la silueta dels castells medievals. Al centre, una figura humana molt esquemàtica assenyala una torre que troben rodejant el pany. Completen l’escena un elment vegetal i dos animals quadrúpedes que ens recorden a cavalls.

Aquest conjunt de figures incises recorda a una escena de cavalleria medieval.

El passador del forrellat està decorat amb motius geomètrics i capçat a l’extrem dret amb un cap animal.  Una representació que en època medieval s’associava amb el maligne.

Mirem-la per fora     

La Nativitat de Durro és de les poques esglésies de la vall que té les façanes decorades: la part superior dels murs presenta un fris d’arquets cecs que recorre la llargada de la nau, a sobre es situa un altra sanefa formant petits quadrats a semblança d’un tauler d’escacs.

La portada, amb tres arcs de mig punt en gradació, està decorada per dues arquivoltes sostingudes per quatre columnes amb capitells decorats. Un fris amb motius d’escacs, emmarca tot el conjunt.

Els capitells estan ornats amb relleus de motius vegetals i zoomòrfics (en forma d’animals) que ens recorden els mateix model utilitzat a l’església de l’Assumpció de Cóll.

Al crismó, situat a la part superior de la portada, dintre d’un cercle, s’hi representa el monograma de Crist, format per les lletres X, P i S (tres  lletres extretes del nom de Crist en grec). Penjant de les aspes de la X,  s’hi afegeix l’alfa i la omega: Crist com a principi i fi de totes les coses. El cercle està inscrit dintre d’un quadrat, i als angles s’hi representen quatre figures animals.

La porta principal és aixoplugada per un porxo romànic força monumental, que s’estén de punta a punta de la façana. Els carreus de pedra són més petits que als murs de l’església, això es deu a que es va aixecar en un fase constructiva posterior, encara que dintre del segle XII.

A la façana nord es situa  la torre campanar. És de base quadrada i te cinc nivells d’alçada. Aquesta torre a sofert algunes modificacions al llarg del temps: el pis superior, de menys alçada, va ser escapçat, les finestres dels dos pisos inferiors van ser emparedades i les finestres romàniques dels dos pisos superiors van ser substituïdes per finestres gòtiques, amb arc apuntat.

En el campanar tornem a trobar els elements ornamentals de l’art llombard:

 els arquets cecs i els frisos de dent de serra.

Mirem-la per dins

Els canvis en la litúrgia i l’evolució del gustos estètics han provocat que l’església s’hagi adaptat a les necessitats i als estils de les diferents èpoques, tant a partir de l’arquitectura com en la decoració. Així, podem veure com la coberta de la nau central és de volta de canó, mentre que les capelles laterals són cobertes per voltes de creueria.

De la capçalera original, només en queda una part del  petit absis situat a l’espai dedicat originalment al braç sud del transsepte .

Als peus de la nau es situa el cor, allí es conserven dos objectes romànics molt singulars : un és el banc de fusta renaixentista en el que es van utilitzar dues taules romàniques per fer una part del respatller.; l’altre és la talla de fusta d’un  Nicodem,  una de les imatges que formaven part del Davallament de la Creu de Durro.

Coneixem únicament tres talles de les set que formaven part del conjunt escultòric del Davallament de Durr que imaginem molt similar a Davallament d’Erill-la-Vall.

 Fet pels  artesans del taller d’Erill, a finals del s.XII o principis del XIII, el conjunt escultòric estaria situat probablement a la zona del presbiteri

Mare de Déu (conservada al Museu Nacional d’Art de Catalunya): És una talla de fusta de til·ler, de la que s’ha conservat pràcticament tot el cos, excepte les mans i el braç esquerre. Originalment estria tota pintada; encara avui es poden veure restes de policromia a la part inferior de la túnica. 

Crist:  Aquesta peça, actualment desapareguda, la coneixem gràcies a una fotografia de principis del segle XX on mostra un molt bon estat de conservació.  El Crist Romànic va presidir, entre el segle XVIII i l’any 1936, el retaule barroc de la passió (que podem veure en una de les capelles de l’església). Durant la guerra civil espanyola la imatge va desaparèixer.

A la fotografia es pot veure la minuciositat dels detalls del costellam i la mà  que correspondria a Josep d’Arimatea, el personatge que reb el cos de Crist quan es baixat  de la creu.

Nicodem (conservat al cor de l’església): És una talla de fusta  que es conserva fragmentàriament. Nicodem és el personatge encarregat de desclavar a Crist de la creu amb unes tenalles que no s’han conservat. La imatge conserva restes de policromia.

La talla del Nicodem va ser reutilitzada al segle XVIII com a material per construir l’estructura de suport del retaule barroc de la passió; No se’n va conèixer la seva existència fins l’any 2.001, quan va ser trobat al desmuntar el retaule barroc.

Un banc d’origen romànic

Al cor de l’església de la Nativitat de Durro hi ha un banc de fusta renaixentista que té dos elements molt especials,  es tracta dels dos plafons de l’esquerra del respatller . Aquestes dues taules, fetes de fusta de pi, són d’època romànica i en origen formaven part d’un altre moble,  un banc romànic. Els dos plafons són ornamentats amb motius geomètrics i vegetals, l’ement floral que veiem a la part baixa del plafó esquerre, encaixa amb el motiu de la part superior del segon plafò, cosa que fa pensar que en origen eren una mateixa taula.

El tipus de fusta, la decoració,  la tècnica de treball utilitzada i la dimensió de les dues taules juntes , fa pensar que eren el lateral d’un banc romànic com el que es va trobar a Sant Climent de Taüll.

Chronology

12th century:  First building work

s.XVI - 17th :  Two chapels opened at the side

18th century : Chevet of church and porch renovated

1983 :  Roofs renovated and chapel remo

1993 : Bell-tower restored

2000/2002 : Last restoration

 

Visiting hours: 

 

Open : Every day of the week from January 2 to 8, from April 1 to November 1 (except the afternoon of Abril 10), and from December 1 to 31 (except December 25).

Opening hours: from 16.00 to 19.00 (Easter week, July and August open until 20h)

Ground plan and cross section

PDF icon Descarrega el PDF (10.75 MB)