L’Assumpció de Cóll

L’église de l’Assumpció de Cóll présente des caractéristiques particulières qui la différencient des autres églises de la Vall de Boí: les matériaux utilisés pour la construction, la dimension des pierres de taille ou les éléments décoratifs duportail , la partie la plus intéressante du temple. Il convient de mentionner leChristogramme et les chapiteaux sculptés avec des représentations de luttes entre hommes et animaux.

Comme dans d’autres églises de la vallée, gardant l’entrée du temple, on trouve un verrou de fer forgé de type roman, qui se termine en tête d’animal.

A l’intérieur de l’église se trouvent encore les trois bénitiers romans: Les fonts baptismaux, le bénitier et fonts à huile.

 

More info

Història

El poble de Cóll és l’únic de tots els que conformen la Vall de Boí que en l’Edat Mitjana no pertanyia als dominis del senyors d’Erill. L’any 1054, durant el regnat de Ramir I  (rei d’ Aragó ) el nucli de Cóll (Colle) apareix documentat com a part del terme de Castelló de Tor. Temps després, el seu fill Sanç Ramírez el va lliurar a la seu de Roda d’Isàvena.

Es per aquest motiu que l’església de l’Assumpció de Cóll va ser la única de la Vall de Boí  que en la concordia del 1140, signada entre els bisbats d’Urgell i Roda, va quedar depenent de Roda Barbastre.

En unes obres d’arranjament de l’edifici , a finals dels anys setanta, es va trobar a l’altar de l’església una llosa de pissarra  amb una inscripció del 1110, que podria relacionar-se amb la consagració del temple.

Arquitectura

L’Assumpció de Cóll és una església  d’una sola nau coberta amb volta de canó i capçada per un absis semicircular.  El campanar, de planta quadrada i tres nivells d’alçada,  es situa al mur sud, al costat de l’absis.

A la construcció inicial es van afegir dues capelles laterals, la del mur nord coberta amb volta de canó, i la del mur sud, de factura gòtica, ocupant la base del campanar.

La incorporació d’aquestes dues capelles acaben donant-li a l’església la planta de creu llatina que veiem actualment.

La riquesa escultòrica del temple es centra en la seva façana oest, especialment en la portada.

Un fris d’arquacions cegues segueix tot el perímetre del temple, tant a la part superior de les façanes com del absis.

Els carreus de pedra emprats en la construcció són força més grans que en la resta d’esglésies de la vall. Estan tallats d’una forma regular i perfilada.

Al campanar es pot veure l’evolució arquitectònica del temple:   la part baixa és romànica, mentre que els dos pisos superiors són de factura gòtica

 

La portada:

La porta d’entrada al temple, com en moltes altres esglésies de la Vall, és custodiada per un forrellat de ferro forjat medieval.

 

La façana principal de l’Assumpció llueix una gran riquesa d’ elements arquitectònics i  decoratius:  la porta d’accés al temple, un relleu escultòric amb l’anagrama de Crist, un òcul i un fris d’ arcuacions cegues que perfilen la part més alta de la façana

A la portada hi destaquen els capitells esculpits de les columnes. Els capitells exteriors estan decorats amb motius vegetals i els interiors,  de caràcter figuratiu,  combinen representacions humanes i  zoomòrfiques (probablement lleons), escenificant la lluita entre l’home i la fera com a representació de la lluita entre el bé i el mal.

El Crismó: La interpretació dels relleus del Crismó de l’Assumpció de Cóll  podria encaixar en un context funerari on l’anagrama central és el símbol de redempció; les aus, a d’alt, com a símbol de la vida eterna; i els homes, a baix a la Terra, que fan sonar les trompetes com a símbol anunciador del Judici Final.

L´interior

A l’estructura original d’una nau es van afegir, posteriorment, una capella al mur nord, coberta amb volta de canó, i una al mur sud amb volta ogival, que ocupa la base del campanar.

Els arcs torals són els elements de reforç de la volta de canó que cobreix la nau del temple.

El cor es situa a la part oest de la nau.  L’accés es realitza mitjançant una escala de cargol encastada  a l’angle sud-oest , la barana del cor, és  de traceria gòtica.

Els ulls de bou permeten il·luminar l’interior de l’església deixant penetrar la llum del sol. N’hi ha un al mur oest i l’altre –d’obertura quadrifoliada— al mur est.

A l’interior del temple encara es conserven tres piques romàniques: la pica baptismal, la pica d’aigua beneïda i la pica de l’oli.  

Chronologie

XIIe siècle : Première période de construction

Ouverture d’une chapelle latérale dans le mur nord

Réformes de facture gothique dans le clocher

Années 70:  Restauration de la toiture

2013 Restauration de la façade et le clocher

 

 

Plan et plan en élévation