Els diferents pobles de la Vall de Boí, amb els seus corresponents termes, apareixen documentats des del s.XI. Aquests nuclis de població estaven formats per agrupacions de famílies pageses, que s’establien generalment en llocs enlairats i solans per facilitar la defensa i el millor aprofitament de les terres pròpies i comunals, així com l’accés a les pastures d’alta muntanya i els boscos.
Els habitatges eren estructures senzilles, amb un foc, molts cops d´ un sol espai compartit per les persones i els animals. Si es disposava d’un segon pis , s’utilitzava per dormir, guardar aliments i el farratge.
La vida quotidiana s’organitzava en funció de la llum del sol seguint la concepció cíclica del temps, els treballs i les festes s’adequaven al calendari agrícola. Gran part de la dieta bàsica es composava de cereals, vi i pomes.
