El conjunt romànic

El conjunt romànic de la Vall de Boí està format per les esglésies de Sant Climent i Santa Maria de Taüll, Sant Joan de Boí, Santa Eulàlia d’Erill la Vall, Sant Feliu de Barruera, la Nativitat de Durro, Santa Maria de Cardet , l’Assumpció de Cóll i l’ ermita de Sant Quirc de Durro.

Una de les seves característiques principals és la  unitat d’estil arquitectònic. Són construccions dutes a terme durant els segles XI i XII  seguint els models provinents del nord d’Itàlia, el romànic llombard, que es caracteritza per  la funcionalitat de les seves construccions, l’acurat treball de la pedra, els esvelts campanars de torre, i la decoració exterior d’arquets cecs i bandes llombardes.

Les esglésies romàniques de la Vall de Boí són el reflex artístic d’una societat estructurada entorn de les jerarquies eclesiàstiques i senyorials personificades en aquest cas en els Senyors d’Erill i  el Bisbat de Roda d’Isàbena, promotors dels temples de la Vall. Dintre d’aquesta societat medieval l’església complia no només una funció religiosa sinó que també tenia  un important paper social,  com a lloc de reunió i refugi del poble. En el cas de la Vall de Boí, aquesta funció social dels temples s’evidencia en la utilització dels seus esvelts campanars de torre com elements de comunicació i vigilància.

Cal destacar els conjunts de pintura mural que albergaven les esglésies de Sant Climent i  Santa Maria de Taüll i Sant Joan de Boí, actualment conservats al  Museu Nacional d´Art de Catalunya així com totes les talles produïdes pel Taller d’Erill, a destacar el Davallament de Santa Eulàlia d’Erill .

El Romànic de la Vall de Boí és excepcional per la concentració en un espai reduït d’un nombre tan elevat d’esglésies d’un mateix estil arquitectònic, conservat al llarg del temps amb poques modificacions que hagin alterat  significativament la seva concepció inicial.