Sant Joan de Boí

Sant Joan de Boí és l’església que conserva més elements arquitectònics del primer moment constructiu que es produeix a la Vall de Boí al s.XI.

De planta basilical (com Sant Climent i Santa Maria de Taüll), a Sant Joan de Boí destaca el conjunt de pintures murals que es van trobar decorant l’interior de les naus amb escenes com la Lapidació de Sant Esteve, els Joglars o el Bestiari.

En la darrera restauració es va voler donar a l’església un aspecte el més similar possible a com seria a principis del s.XII; per això, es va arrebossar l’interior i es va fer còpia de tots els fragments de pintura mural conservats actualment al Museu Nacional d’Art de Catalunya.

A Sant Joan de Boí podem veure quina funció complien les pintures murals romàniques i quin era l’aspecte original d’aquestes esglésies.

Cronologia

s.XI
Primer moment constructiu.

s. XII
Reforma del campanar.

s.XVI – s.XIX
Reformes diverses que afecten l’estructura original.

1920-1923
Primer arrancament de pintures.

1976-1978
Segon arrancament de pintures i restauració.

1997-1998
Restauració i còpia de les pintures.

Compra d'entrades

No s'ha trobat cap element

Visita virtual

Saber-ne més

Història

El municipi de la Vall de Boí pren el nom del poble de Boí, aquest nucli era un dels més importants de la vall a l’època medieval. És l’únic del que tenim constància que estava fortificat, ja que s’han conservat restes de la muralla i les torres de vigilància.

La primera referència escrita del poble de Boí data del 1064 , es menciona com “ipsa illa de Bogin”  junt amb altres pobles de la vall en pactes de venda i bescanvi  de diverses possessions entre els comtes del Pallars Jussà i els comtes del Pallars Sobirà.    

Des de l’Edat Mitjana  i fins avançat el segle XVIII, les parròquies de la Vall de Boí disposaven d’una organització eclesiàstica autònoma basada en les co-rectories. Aquesta autonomia es veia afavorida per la llunyania de la seu episcopal, i es basava en el repartiment de les tasques i les rendes de cada parròquia entre diversos co-rectors que sempre havien de ser originaris de la vall.  Les seves reunions es celebraven al santuari de Caldes de Boí.

Sant Joan de Boí

Les formes de l’arquitectura

Sant Joan de Boí és un edifici de planta basilical de tres naus separades per arcs de mig punt que reposen sobre columnes i pilars massissos de poca alçada. Les naus estan cobertes per un embigat de fusta a doble vessant i, originalment, eren capçades per tres absis semicirculars. L’absis central fou enderrocat durant el procés de reformes arquitectòniques que es va dur a terme a l’església durant els S.XVII i XVIII, actualment només se’n conserven els arcs presbiterials.

El campanar és de planta quadrada, té tres pisos d’alçada i està adossat al mur sud, prop de la capçalera.

Mirem-la per fora

Els murs de l’església i la base del campanar estan construïts amb carreus irregulars, pertanyen al primer període constructiu del romànic, al s.XI.

El campanar ens mostra l’evolució constructiva de l’església: la base, correspon al primer període romànic, els dos pisos següents són del segle XII, i el darrer pis és de factura moderna. En els dos primers pisos hi podem veure la decoració llombarda amb els arquets cecs i els frisos de dent de serra.

La decoració llombarda també la trobem en les absidioles laterals. L’absidiola sud es va refer en la restauració dels anys 1970. L’original havia estat enderrocat entre els segles S.XVII i XVIII igual que l’absis principal.

Murals exteriors i grafits

A l’església de Sant Joan de Boí es van conservar excepcionals restes de pintura mural exterior, actualment en podem veure una còpia, els originals són al Museu Nacional d’Art de Catalunya.

Situades a la façana nord de l’església, al voltant de l’arc de mig punt de la porta, les pintures representaven una Teofania. A la part central podem veure una forma circular, sostinguda per quatre àngels, que hauria contingut la imatge d’un Crismó. A una banda d’aquesta escena hi ha representat un sant amb un llibre a la mà, a l’altra tres personatges que contemplen la visió central. Una sanefa amb motius geomètrics emmarca tot el conjunt.

Les pintures i l’arrebossat estaven protegides per un porxo que va ser enderrocat en època moderna. Va ser en aquest moment en que es va deixar de fer ús de l’accés lateral i es va obrir la porta actual als peus de l’església.

Encara es conserva al mur nord la decoració dels arrebossats de morter de calç i juntes vistes de color blanc resseguint els carreus.

A cada costat de la porta, a sota de les pintures murals, també es van conservar uns grafits d’època medieval on es distingeixen diverses escenes de caràcter militar, amb torres, personatges tocant trompes, cavalls i estrelles.

Mirem-la per dins

Sant Joan de Boí té els murs interiors arrebossats i pintats, així és com deurien ser la majoria dels interiors de les esglésies romàniques a la Vall de Boí. L’arrebossat i les pintures actuals són una reproducció, les originals es conserven al Museu Nacional d’Art de Catalunya.

A partir de les escenes conservades a Sant Joan de Boí es dedueix que el programa iconogràfic  de les naus de l’església es dividia en dos nivells de representació: els sants o benaurats que ocupen la major part dels murs i representen l’univers celestial; i els animals del bestiari, criatures que poblen el món terrenal, que es representen en escenes significativament situades per sota de les anteriors, com la part baixa dels murs o els intradossos dels arcs. Tancant el repertori, al mur occidental, hi hauria representat el Judici Final (només se’n conserven algunes escenes però no estan reproduïdes a l’església).

Les pintures murals de les esglésies complien la funció de transmetre la moral cristiana del moment mitjançant conductes a seguir. Els bestiaris servien per transmetre aquestes idees.

El bestiari

Els animals eren representats sovint amb un significat moralitzant en capitells, llibres o, com a Sant Joan de Boí, en la pintura mural.
La principal font d’informació eren els llibres anomenats “bestiaris”, que recollien notícies dels animals coneguts (reals o fantàstics) amb descripcions de les seves característiques físiques i la interpretació moralitzant dels seus hàbits i costums que personificaven vicis i virtuts humanes.

L´origen dels bestiaris és el “Physiologus”, un text del segle II que exemplificava amb animals les normes cristianes. Durant més de mil anys va servir d´inspiració a teòlegs i pintors  i se´n van escriure còpies a tota Europa.

L’elefant

Representat amb corns i amb unes orelles molt petites, probablement perquè el pintor mai havia vist un elefant, i la seva representació no es basa en el coneixement científic sinó en la repetició de models o descripcions de bestiaris anteriors. En els bestiaris l’elefant es descriu com un animal amb virtuts positives, simbolitzant la castedat i la fortalesa.

El lleó

El lleó

És el rei del regne animal i personifica a Crist. Els bestiaris expliquen que quan neixen els cadells de la lleona estan sense vida durant tres dies, i és gràcies a l’alè de lleó que cobren vida. El simbolisme del lleó fa referència a la resurrecció de Crist.

La pantera

La pantera

Representat com un quadrúpede amb flor de lis, la pantera es caracteritza en els bestiaris per les seves taques blanques i negres simbolitzant els ulls de Déu. S’explica que desprès de menjar, la pantera dorm durant tres dies en una cova i que, al despertar, fa un gran crit que deixa anar un perfum que atrau la resta d’animals. L’alè perfumat simbolitza la veu de Crist que fa arribar la seva paraula a tot arreu.

El gall

Al timpà de la porta nord hi ha la representació d’un gall. El cant del gall a l’aurora ens avisa del naixement d’un nou dia, és un símbol de resurrecció.

El camell

El camell

Simbolitza la humilitat i l’obediència. El camell és un animal utilitzat durant l’edat mitjana pel transport de les mercaderies, i pel fet d’agenollar-se per poder-lo carregar s’identifica amb ser servicial.

La resta d’animals representats com l’osne, el carcoliti o el Magr no tenen un significat que hagi arribat fins els nostre dies. 

Més escenes significatives

La Lapidació de Sant Esteve

La Lapidació de Sant Esteve

Sant Esteve està agenollat i alça les mans pregant, a dalt es representa la mà de Déu que amb un raig de llum il·lumina al sant mentre tres personatges li tiren pedres. Els tres botxins estan en postures diferents per representar el moviment: l’últim agafa impuls, el del mig es posa a punt i el primer està llençant la pedra. Com és habitual podem identificar els personatges negatius perquè estan representats de perfil, mentre que el sant es mostra frontal, de cara a l’espectador, i tranquil malgrat el martiri que suporta gràcies a la il·luminació divina. Aquesta escena representa la fortalesa del màrtir, com un exemple a seguir, les proves i les dificultats que han de superar els bons fidels.

Els joglars

Aquesta escena al mur nord representa tres personatges masculins: un equilibrista cap per avall que sembla voler agafar unes espases amb la boca, un malabarista i un músic tocant una arpa. La seva indumentària correspon a la dels joglars de l’època. Les tres figures van vestides amb túniques curtes i amb pantalons de forma acampanada lligats amb unes cintes encreuades. Aquesta escena és una representació de la festa i la celebració en l’univers celestial, de la música i l’ alegria de la que són partícips els personatges sagrats, els benaurats.

El pecador

El pecador

En l’intradós d’un dels arcs apareix representada una figura humana amb una pròtesi a la cama esquerra i fent el gest de tocar-se el sexe. Per la seva situació dins de l’església aquest personatge forma part del registre on es representen les criatures terrenals, i presenta una clara funció moralitzant: la seva actitud obscena i els seus problemes físics representen els seus defectes morals.

Bèstia apocalíptica

Bèstia apocalíptica

Al mur oest de l’església hi ha el drac dels set caps, la bèstia apocalíptica, imatge que formava part del Judici Final que devia ocupar tot el mur occidental. La representació de l’Infern i del Paradís actuava davant els fidels com a recordatori del que els esperava en el més enllà depenent del seu comportament a la terra.

Piques romàniques

Davant de la pintura de la bèstia apocalíptica, trobem la pica baptismal romànica. La seva ubicació mostra com la pintura i l’arquitectura van de la mà per transmetre el mateix missatge: la salvació de l’ànima mitjançant el baptisme davant de l’advertència de l’infern.  

L’altra pica romànica que es conserva a l’església la trobem enterrada al mig de la nau lateral sud. La seva funció era la de guardar l’oli que es feia servir per il·luminar l’església. Les piques de l’oli solien tenir una tapa de fusta que no s’ha conservat.

Galeria d'imatges