Sant Quirc de Durro

L’ermita de Sant Quirc se situa en un marc privilegiat, a la muntanya de Durro i a una altitud de 1.500 metres. El seu emplaçament no és aleatori, sinó que es tracta d’una marca territorial vinculada a l’espai social treballat per la comunitat i a la tradició d’origen pagà de córrer falles.

És un edifici del s.XII, de dimensions reduïdes i amb aportacions barroques.

En el seu interior veiem la convivència harmònica de diferents moments artístics amb la còpia del frontal d’altar romànic, la imatge d’estil gòtic de Sant Quirc i Santa Julita i elretaule barroc.

 

More info

L’Ermita de Sant Quirc està situada a la muntanya de Durro, a uns 1.500 metres d’altitud.

Història

No es coneix cap document original de l’època que faci referència a aquesta petita ermita construïda a la muntanya de Durro.

Les ermites constitueixen una marca territorial vinculada a l’espai social treballat per la comunitat. La seva funció era protegir les pastures d’alta muntanya i els boscos que es situen al seu voltant

L’emplaçament de l’ermita de Sant Quirc de Durro coincideix amb l’emplaçament del “faro”, que és el punt de partida de la baixada de les falles.   

La tradició de córrer falles és d’origen pagà, marcava el solstici d’estiu i tenia la funció de purificar les pastures i allunyar els mals esperits . Amb l’arribada  del cristianisme aquesta tradició es va adaptar al culte dels sants i aquests van esdevenir els protectors del territori.  

Tots els pobles de la vall tenien la seva ermita: Sant Salvador de Barruera, Sant Cristòfol d´Erill la Vall, Sant Pere de Boí, Sant Quirc de Taüll . L´ermita de Sant Quirc de Durro és la única que forma part del conjunt declarat patrimoni mundial.  

Arquitectura

L’ermita de Sant Quirc és d’una sola nau coberta per una volta de canó lleugerament apuntada, afegida en algun moment posterior al romànic, i amb un absis semicircular a l'est. L’accés al temple s’obre a la façana sud amb un senzill arc de mig punt sense ornamentació . El campanar d’espadanya, corresponent a una etapa de construcció posterior, s’alça al mur oest.  

Mirem-la per fora

A la porta d’entrada, les dovelles de l’arc són de pedra tosca, d’aquí el seu singular color rosat. La tipologia dels seus murs i carreus s’assemblen molt al porxo de l’església de la Nativitat de Durro.

Els carreus de pedra situats a la part més alta dels murs són de dimensions més petites i estan disposades de forma  irregular. Això és degut al sobrealçat de la nau que es va fer temps després de la construcció original.

A l’absis central hi ha l’única finestra que permetia  l’entrada de llum al temple.

A la capçalera, a sota de la coberta, hi ha un petit ull de bou.

Mirem-la per dins i decoració

L’interior de l’ermita de Sant Quirc de Durro s’ha transformat força al llarg dels segles: a la construcció original es va afegir la volta de canó, es van arrebossar i pintar tots els murs, es va instal·lar el cor, i el presbiteri es va decorar amb un retaule barroc. Presidint aquest retaule trobem la imatge d´estil gòtic de Sant Quirc i Santa Julita.

El frontal romànic procedent de l’ermita de Sant Quirc està conservat al Museu Nacional d’Art de Catalunya, a l’interior de l’edifici en podem veure una reproducció.

Aquest frontal, fet amb fusta i pintat amb la tècnica del tremp, està dedicat als sants patrons de l’ermita: Sant Quirc i Santa Julita i narra, amb molta cruesa, el martiri que van sofrir.

Està composat per una escena central i quatre registres laterals,  tot plegat s’envolta per un marc ornamentat amb motius geomètrics i vegetals. La composició simètrica es percep tant en les formes com en els colors, dels quals en prenen especial protagonisme els vermells, verds i ocres.

Al centre, hi ha representada Santa Julita amb  el seu fill Sant Quirc a la falda, a semblança de les figures de la Mare de Déu i el Nen. Ambdós personatges són dintre d’una màndorla on hi ha inscrits els seus noms.

Els compartiments laterals mostren diversos episodis dels martiris, en algunes escenes costa  discernir si el màrtir és Santa Julita o bé Sant Quirc. Sembla que pren més importància la representació del martiri que la identificació del sant.

  

Cronologia

s.XII : Primer moment constructiu

s.XVII - s.XVIII :  S'incorpora la volta de la nau i el campanar d'espadanya

1996 : Restauració

 

 

Planta i alçat