Sant Joan de Boí és l’església que conserva més elements arquitectònics del primer moment constructiu que es produeix a la Vall de Boí al s.XI.
De planta basilical (com Sant Climent i Santa Maria), a Sant Joan de Boí destaca elconjunt de pintures murals que es van trobar decorant l’interior de les naus amb escenes com la Lapidació de Sant Esteve, els Joglars o el Bestiari.
En la darrera restauració es va voler donar a l’església un aspecte el més similar possible a com seria al s.XII; per això, es va arrebossar l’interior i es va fer còpia de tots els fragments de pintura mural conservats actualment al MNAC.
Aquí és on millor podem entendre quina funció complien les pintures i quin era l’aspecte original d’aquestes esglésies.
El municipi de la Vall de Boí pren el nom del poble de Boí, aquest nucli era un dels més importants de la vall a l’època medieval. És l’únic que tenim constància que estava fortificat, ja que s’han conservat restes de la muralla i les torres de vigilància.
La primera referència escrita del poble de Boí data del 1064 , es menciona com “ipsa illa de Bogin” junt amb altres pobles de la vall en pactes de venda i bescanvi de diverses possessions entre els comtes del Pallars Jussà i els comtes del Pallars Sobirà.
Des de l’Edat Mitjana i fins avançat el segle XVIII, les parròquies de la Vall de Boí disposaven d’una organització eclesiàstica autònoma basada en les conrectories . Aquesta autonomia es veia afavorida per la llunyania de la seu episcopal, i es basava en el repartiment de les tasques i les rendes de cada parròquia entre diversos conrectors que sempre havien de ser originaris de la vall. Les seves reunions es celebraven al santuari de Caldes de Boí.
Sant Joan de Boí és un edifici de planta basilical de tres naus separades per arcs de mig punt que reposen sobre columnes i pilars massissos de poca alçada. Les naus estan cobertes per un embigat de fusta a doble vessant i, originalment, eren capçades per tres absis semicirculars. L’absis central fou enderrocat durant el procés de reformes arquitectòniques que va patir l’església durant els S.XVII i XVIII, actualment només se’n conserven els arcs presbiterials.
El campanar és de planta quadrada, té tres pisos d’alçada i està adossat al mur sud, prop de la capçalera.
Els murs de l’església i la base del campanar estan construïts amb carreus irregulars, pertanyen al primer període constructiu del romànic, al s.XI.
Al mur nord encara es conserven arrebossats de morter de calç i juntes vistes de color blanc resseguint els carreus.
La porta que s’obre a la façana nord originalment estava protegida per un porxo que va protegir l’arrebossat i les pintures murals exteriors ( va ser enderrocat en l’Època Moderna).
El campanar ens mostra l’evolució constructiva de l’església: la base, correspon al primer període romànic, els dos pisos següents són del segle XII, i el darrer pis és de factura moderna.
La decoració llombarda la trobem als absis i al campanar: arquets cecs i frisos de dent de serra.
L’absis sud es va refer en la restauració dels anys 1970. L’original havia estat enderrrocat entre els S.XVII i XVIII.
A l’església de Sant Joan de Boí es van conservar excepcionals restes de pintura mural exterior, actualment en podem veure una còpia, els originals són al MNAC.
Situades a la façana nord de l’església, al voltant de l’arc de mig punt de la porta, les pintures representaven una Teofania. A la part central podem veure una forma circular, sostinguda per quatre àngels, que hauria contingut la imatge d’un Crismó. A una banda d’aquesta escena hi ha representat un sant amb un llibre a la mà, a l’altra tres personatges que contemplen la visió central. Una sanefa amb motius geomètrics emmarca tot el conjunt.
A cada costat de la porta, a sota de les pintures murals, també es van conservar uns grafits d’època medieval on es distingeixen diverses escenes de caràcter militar, amb torres, personatges tocant trompes i cavalls.
Sant Joan de Boí té els murs interiors arrebossats i pintats, així és com deurien ser la majoria dels interiors de les esglésies romàniques a la Vall de Boí. Aquestes pintures són una reproducció, les originals són al MNAC.
A partir de les escenes conservades a Sant Joan de Boí es dedueix que el programa iconogràfic de les naus de l’església es dividia en dos nivells de representació: els sants o benaurats que ocupen la major part dels murs i representen l’univers celestial; i els animals del bestiari, criatures que poblen el món terrenal, que es representen en escenes significativament situades per sota de les anteriors, com la part baixa dels murs o els intradossos dels arcs. Tancant el repertori, al mur occidental, hi hauria representat el Judici Final.
Les pintures murals de les esglésies complien la funció de transmetre la moral cristiana del moment mitjançant exemples.
Algunes de les escenes més significatives:
Sant Esteve està agenollat i alça les mans pregant , a dalt es representa la mà de Déu que amb un raig de llum il·lumina al sant mentre tres personatges li llancen pedres. Els tres botxins estan en postures diferents per simular el moviment: l’últim agafa impuls, el del mig es posa a punt i el primer està llençant la pedra.
Aquesta escena representa la fortalesa del màrtir, com un exemple a seguir, les proves i les dificultats que han de superar els bons fidels.
Aquesta escena representada al mur nord representa tres personatges masculins: un músic tocant una arpa, un malabarista i un equilibrista cap per avall que sembla voler agafar unes espases amb la boca.
La seva indumentària correspon a la dels joglars de l'època. Les tres figures van vestides amb túniques curtes i amb pantalons de forma acampanada lligats amb unes cintes encreuades.
Aquesta escena és una representació de la festa i la celebració en l’univers celestial, de la música i l’ alegria de la que són partíceps els personatges sagrats, els benaurats.
Als intradossos dels arcs i a les parts baixes dels murs es representen alguns animals del bestiari: el lleó, el dromedari, el carcoliti, l’osne
Els bestiaris medievals eren els llibres que recopilaven els animals coneguts en l’època, ja fossin reals o fantàstics; tenien una clara funció moralitzant, els animals eren personificacions de vicis i virtuts. En algunes esglésies romàniques s’utilitzaven les imatges del bestiari per tal de decorar els murs i transmetre als fidels el caràcter alliçonador dels animals.
Gall: Al timpà de la porta nord hi ha la representacio d’un gall. El cant del gall a l’aurora ens avisa del naixement d’un nou dia, un símbol de ressurrecció.
El pecador: En l’intrados d’un dels arcs apareix representada una figura humana que porta una crossa a la cama esquerra i està tocant-se el sexe. Per la seva situació aquest personatge forma part del registre on es representen les criatures terrenals, i presenta una clara funció moralitzant: la seva actitud obscena i els seus problemes físics representen els seus defectes morals.
Bèstia apocalíptica: Al mur oest de l’església hi ha el drac dels set caps, la Bèstia apocalíptica, imatge que formava part del Judici Final que debia ocupar tot el mur occidental.
El Judici Final:amb la representació de l’Infern i del Paradis, actuava davant els fidels com a recordatori del que els esperava en el més enllà depenent del seu comportament a la terra.
s.XI : Primer moment constructiu
s.XII : Reforma del campanar
s.XVI - s.XIX : Reformes diverses que afecten l’estructura original
1920/1923 : Primer arrancament de pintures
1976/1978 : Segon arrancament de pintures i restauració
1997/1998 : Restauració i còpia de les pintures
Oberta:Tots els dies de l’any excepte l’1 de gener, la tarda del 10 d'abril, i el 25 de desembre.
Horari: De 10 a 14 i de 16 a 19 h
Descarrega el PDF (6.47 MB)
