El romànic es comença a desenvolupar al voltant de l’ any 1.000 i s’estén ràpidament per tot Europa, és el primer moviment artístic internacional, amb unitat estilística tot i les variants locals.
A Catalunya el nou estil artístic arriba de la mà de l’Abad Oliba que des de Ripoll, Cuixà i Vic, és el gran impulsor de la renovació arquitectònica que viuran els comtats catalans durant el s.XI.
El primer romànic recull components procedents del món clàssic, la tradició local i les formes llombardes arribades amb els mestres d’obra itinerants. Les construccions són funcionals i austeres amb l´ única decoració exterior d’arquets cecs i bandes llombardes, amb murs gruixuts capaços d’aguantar el pes de les voltes de canó, les obertures són escasses i les naus les veiem generalment separades per columnes o pilars units per arcs de mig punt.
Durant el s. XII les millores tècniques mostren el perfeccionament del treball de la pedra, els recursos arquitectònics es diversifiquen i s’afegeixen més elements escultòrics en la decoració
En el s.XIII les formes romàniques comencen a conviure amb l’arribada del gòtic tal com veiem en les construccions de l’escola de Lleida.
