Santa Maria de Taüll

L'església de Santa Maria es consagra l'11 de desembre de 1123, un dia després que Sant Climent, fet que mostra la importància dels recursos que els senyors d'Erill destinen a la Vall de Boí a l'inici del s.XII. 
Situada en el centre del poble, és l'única església de la vall que sembla generar l'assentament de la població al seu voltant. 
La major part del conjunt de pintures murals romàniques del seu interior es van arrencar i traslladar a Barcelona entre els anys 1919 i 1923, com les de la resta de la vall. Actualment a l'església es poden veure les reproduccions de l'absis central i del mur sud.

L' absis central està presidit per l'escena de l'Epifania, amb el Nen Jesús assegut a la falda de la Mare de Déu i els Reis Mags en actitud d'oferir.

Al mur sud destaca l' escena dels Reis Mags adorant l´infant Jesús i visitant a Herodes.

More info

Història

L’11 de desembre de 1123 el Bisbe de Roda-Barbastre, Ramón Guillem, consagra l’església de Santa Maria de Taüll, just un dia després de consagrar la de Sant Climent.

L’acta de consagració és el primer document escrit on trobem citada l’església de Santa Maria.

La major part de l’edifici correspon a aquell moment, al s.XII, però la base del campanar està construïda de forma molt diferent a la resta. Els carreus irregulars ens indiquen que es tracta de les restes d’una construcció anterior reaprofitada en l’edifici del s.XII.

Durant el s.XVIII les noves necessitats litúrgiques i els nous gustos estètics propicien diverses transformacions en l’estructura de l’edifici. Es derrueix l’àbsis sud i en el seu espai es construeix una sagristia. Les obres de restauració dutes a terme als anys setanta, retornen a l’església el seu aspecte original.

 

Arquitectura

És una església de planta basilical de tres naus coronada amb un absis central i dues absidioles laterals. Les naus es cobreixen amb un embigat de fusta a doble vessant, el pes del qual reposa sobre uns grans arcs, anomenats formers. Aquests descansen sobre pilars de forma cilíndrica, els quals divideixen l’espai interior en les tres naus. El pas per la nau dreta queda interromput per la presència del campanar, que s’incorpora a l’interior de l’ església.

La porta principal es troba al mur oest, però a la façana sud se’n obre una altra,  al costat de la torre del campanar. Les dues són d´arc de mig punt.

Les pintures murals de l´interior

De l’interior de l’església de Santa Maria de Taüll destaquen les pintures murals de l’àbsis, reproduccións de les originals, que actualment es troben al Museu Nacional d’Art de Catalunya.

L’absis és presidit per l’escena de l’Epifania on la Mare de Déu apareix asseguda en un tron, i el seu Fill a la falda, envoltats per una màndorla.

Jesús, que vesteix una túnica i mantell vermell, porta un rotlle a la mà esquerra i alça la dreta en senyal de benedicció. La representació de la Verge té una clara influència bitzantina presentada com a tron de la Saviesa. Al seu voltant, els Reis Mags s’apropen per presentar les ofrenes. Apareixen segons la tradició representant les tres edats de la vida de l’ home: un de vell, un de mitjana edat i un de jove.

Una sanefa separa l’escena principal de la resta de pintures de l’absis, representades en tres nivells.

 

A banda i banda de la finestra, trobem sis apòstols dels quals es poden identificar, sota el conjunt d’arcades, Sant Andreu, Sant Pere, Sant Pau i

Sant Joan Evangelista.

En la faixa més ampla trobem representats medallons circulars amb animals reals i fantàstics.

Un fris de pintures que reprodueixen cortinatges ocupa la part més baixa de l´absis.

La resta dels murs de l’església estaven decorats amb pintures al fresc, d’una qualitat diferent a les de l’absis central, pintades per una altre mestre.

Actualment al mur sud, entre la capçalera i el campanar, també trobem reproduïdes amb la tècnica del paper gel  les pintures murals amb   representacions de diferents escenes de l’Antic i el Nou Testament.

Detalls exterior

Encara avui es conserven restes pictòriques que decoraven tot el campanar, com les que es veuen als pisos superiors. Predominaven els motius geomètrics vermells combinats amb el blanc de l’arrebossat.

Cronologia

s. XI :  Primer moment constructiu

s. XII : Consagració de l'església

s. XVIII : Reformes barroques

1919 / 1923 : Primer arranacament de les pintures

1960 : Segon arrancament de pintures

1971 : Últims arrancaments i restauració

2013: Instal·lació de la còpia de les pintures del mur sud
 

Horaris: 

Horari: De 10 a 19 h.

Oberta: Tots els dies de l’any excepte l’1 de gener, el 25 de desembre . 

Planta i alçat

Descarrega el PDF (100.23 KB)