Sant Climent de Taüll

Consagrada el 10 de desembre de 1123 per Ramon Guillem, bisbe de Roda Barbastre, l’església de Sant Climent de Taüll es basteix sobre un temple del s.XI.

És el prototip d’església romànica de  planta basilical amb les tres naus separades per columnes i coberta de fusta a dos aigües, capçalera amb tres absis i campanar de torre.

La imatge de Crist en Majestat de Taüll ha estat una de les imatges emblemàtiques més utilitzades per representar el romànic català. L’original es conserva al Museu Nacional d’Art de Catalunya.

A l’església s’han recuperat recentment importants fragments de pintura mural original romànica conservats in situ, i s’ha implementat un projecte museogràfic que inclou la projecció amb vídeo mapping de les pintures de l’absis major.

Aquest nou mitjà aprofita les possibilitats tècniques del mapping per mostrar-nos com seria l’església al s.XII, presentant les pintures integrades en la pròpia arquitectura i combinant-les amb les escenes de pintura original conservades in situ.

Tres talles romàniques completen el conjunt de béns mobles conservats a Sant Climent.

> Restauració Sant Climent de Taüll
> Mapping Sant Climent de Taüll
> Visita virtual Sant Climent de Taüll

Cronologia

s.XI
Primer moment constructiu.

s. XII
10 desembre de 1123 consagració de l’església.

1919-1922
Arrancament de les pintures murals.

Inici dels 70
Primera restauració.

2000-2001
Segona restauració i descobriment de noves pintures murals que resten in situ.

2013
Restauració i nova museografia.

Video mapping:

Visita virtual

Saber-ne més

Història

Els senyors de la Vall de Boí eren els Erill, feudataris dels comtes del Pallars Jussà. Al costat del rei d’Aragó Alfons el Bataller (1073-1134) els senyors d’Erill participaren en diverses campanyes militars de reconquesta. D’aquestes guerres aconseguiren recompenses econòmiques que propiciaren un període d’esplendor a la Vall de Boí.

Mostra del bon moment econòmic d’aquesta vall durant l’Edat Mitjana són les tres esglésies que es van construir en l’època del romànic a Taüll: Sant Climent, Santa Maria i Sant Martí. Les dues primeres han arribat fins els nostres dies en bon estat de conservació; de l’església de Sant Martí, situada al camí que uneix Sant Climent i Santa Maria, només se’n conserva part de la capçalera.

L’església de Sant Climent de Taüll fou consagrada el 10 de desembre de 1123 pel bisbe Ramon Guillem de Roda-Barbastre, tal i com va quedar documentat en l’acta de consagració que hi havia pintada en una de les columnes del temple.

Sant Climent de Taüll

Les formes de l’arquitectura

El temple és un edifici de planta basilical de tres naus, separades per grans arcs formers que descansen sobre columnes. Les naus, cobertes per un embigat de fusta a doble vessant, estan coronades a l’est per un absis central i dues absidioles laterals.

La porta, d’arc de mig punt, s’obre a la façana oest i originalment havia estat aixoplugada per un porxo, avui desaparegut.

A l’angle sud-est del temple, es situa l’esvelta torre campanar, de planta quadrada, formada per un sòcol i sis pisos de finestrals.

La torre de Sant Climent de Taüll plasma totes les característiques de les torres romàniques de la Vall de Boí: l’ esveltesa, la presència de finestres en tots els pisos i la decoració d’arquets cecs i frisos de dent de serra. Les obertures de les finestres són cada cop més amples, estan traient pes per poder fer més alta la torre.

L’església de Sant Climent de Taüll va ser aixecada al primer quart del segle XII, però per la seva construcció es van reaprofitar alguns murs d’un edifici precedent, del segle XI. Això és evident a la part baixa de l’absis central i al mur nord on l’aparell de petits carreus de pedra força irregulars mostren com era la construcció del primer temple.

Mirem-la per fora

A la capçalera de Sant Climent podem veure els tres tipus de pedra més utilitzats en la construcció de les esglésies de la vall: el granit, l’esquist i la pedra tosca.

Els tres absis estan ornamentats amb diferents motius d’influència llombarda: les arcuacions cegues, els frisos de dents de serra i les lesenes o bandes llombardes.

En l’absis central i el campanar es conserven restes d’arrebossat i de pintura romànica de color vermell. Es poden veure als pisos superiors de la torre i a la finestra principal de l’absis central. Podem imaginar que en origen tots les murs exteriors de l’església estarien arrebossats i pintats.

Mirem-la per dins

Quan entrem a l’església de Sant Climent de Taüll tots els elements arquitectònics ens dirigeixen la mirada cap a l’absis central, presidit per la imatge solemne de Crist en Majestat.

El que veiem actualment a l’absis, en la seva major part són una projecció ja que la major part de pintura original es va arrancar i baixar a Barcelona a principis del s.XX, actualment s’exposen al Museu Nacional d’Art de Catalunya. Però junt amb la projecció a l’església també trobem importants fragments de pintura original conservats in situ, alguns d’aquests fragments  es van recuperar i restaurar en la darrera intervenció que es va dur a terme l’any 2013. Aquestes pintures pertanyen a diferents moments decoratius.

Pintura original romànica

Les pintures murals romàniques conservades a Sant Climent de Taüll pertanyen a diferents moments decoratius.

Les més antigues són les decoracions de les finestres de la part baixa de l’absis principal, sanefes amb motius vegetals de colors vermells i grocs sobre un fons blanc que pertanyen a la decoració del primer moment constructiu de l’església anterior al s.XII.

Entre els fragments de pintura mural datats cap a 1123 i atribuïts al Mestre de Taüll destaca l’escena de Caïm matant Abel situada a la part dreta de l’absis central. A l’intradós de l’arc presbiterial, veiem com Caïm subjecta Abel pels cabells amb una mà mentre que amb l’altra li clava una destral a la galta. Al costat del rostre d’Abel podem llegir la inscripció que identifica l’escena “ABEL”.

Altres pintures originals del programa iconogràfic del Mestre de Taüll conservats a l’església són les que trobem situades al frontis de l’absis major on veiem un personatge amb vestimenta de soldat tocant un llarg instrument de vent per anunciar l’arribada del Senyor a la fi dels temps.

A la cara frontal dels pilars de les primeres arcades tocant al presbiteri, es conserva la imatge de dos sants que continuen la sèrie dels apòstols del registre intermig de l’absis. El més ben conservat és Sant Climent, el patró de l’església, representat com a pontífex.

Situades al frontis de l’absidiola sud, animals en llibertat corrent a abeurar-se a les fons de la salvació, emmarcats per sanefes decoratives.

Posteriorment, un altre mestre, conegut com el Mestre del Judici Final (per l’escena pintada a Santa Maria de Taüll),  va pintar també a Sant Climent, com a mínim, l’absidiola sud, de la que també se’n conserven algunes restes a l’església.

Capa profunda

A més a més dels fragments de pintura original, a l’absis major també es conserven les traces dels nivells més profunds de les pintures romàniques del Mestre de Taüll que van ser arrencades. 

Distingim clarament  la imatge de Crist en Majestat dins de la màndorla beneint amb la mà dreta i sostenint el llibre amb la mà esquerra, al seu voltant es veuen les traces dels quatre evangelistes.

Al centre dels arcs presbiterals (a la clau) també es veuen els perfils de dos cercles. En el seu interior hi havia representats la mà de Déu en actitud de beneir i l’Anyell de Déu.

Mapping i pintura original

Junt amb aquests fragments de pintura original i la capa profunda, quan entrem a Sant Climent de Taüll podem veure les pintures conservades actualment al Museu Nacional d’Art de Catalunya projectades amb la tècnica del vídeo mapping.

Així doncs, ara,  a l’església de Sant Climent de Taüll trobem junta tota la pintura del Mestre de Taüll que va arribar fins els nostres dies combinant la pintura original amb la projecció.

Amb la imatge completa de tots els fragments que van arribar fins els nostres dies entenem el significat d’aquestes pintures:

De dalt a baix l’absis es divideix en tres espais que simbòlicament associem amb el Cel, a dalt de tot, on es presenta la Divinitat; al mig, l’espai entre el cel i la terra, on trobem els personatges sants, intermediaris entre Déu i l’home; i a  baix, la terra, on som els homes.

Tota la composició segueix un esquema geomètric, dominat per un gran eix vertical. A banda i banda d’aquest eix vertical es distribueixen simètricament els temes i els personatges que estaven inspirats en diferents textos de la Bíblia, per exemple en l’Apocalipsi, l’ últim llibre del Nou Testament que profetitza sobre la fi del món.

A la pintura romànica cada element té el seu lloc determinat per la seva importància i per l’espai arquitectònic, s’organitzen per ordre d’importància.

Al Cel, el Crist en Majestat, la Mà de Déu i l’Anyell dels set ulls.

Envoltant la imatge de Crist, els quatre Evangelistes, dos d’ells dins de cercles que poden evocar les rodes de foc del carro de Yahvé (Déu). I , a cada costat, un serafí i un querubí.

Entre el Cel i la Terra, sota les arcades de la Jerusalem Celestial, la Mare de Déu, Sant Joan i els altres apòstols. Als extrems, Sant Climent i potser Sant Corneli.

I per sobre de tot, l’element central, el més important: el Crist en Majestat. La seva representació està allunyada de la realitat i el resultat és una imatge  no-naturalista, rígida, frontal, atemporal i esquemàtica. Per ressaltar això les seves formes estan perfilades en negre, omplertes amb colors brillants i contrastats. Però al detall, l’expressió del rostres, els plecs de la roba i les sanefes, són d’una mestria singular i única a l’època.

La figura de Crist en Majestat dins de la màndorla ens observa assentat a l’arc del cel, amb els peus sobre l’esfera que representa la terra.

Crist Totpoderós beneeix amb la mà dreta i sosté un llibre obert amb la mà esquerra, que porta la inscripció “EGO SUM LUX MUNDI”: Jo soc la llum del món, la llum que ens revela el coneixement de Déu.

A banda i banda del cap de Crist apareixen les lletres Alfa i Omega, la primera i l’última lletra de l’alfabet grec, simbolitzant que en Déu s’inicien i es conclouen totes les coses.

Mapping Taüll 1123

A Sant Climent de Taüll es conserven tres talles de fusta originals d’època romànica:

Crist Salvador:  imatge datada al segle XIII. Com és habitual en el romànic, la figura de Crist és una Majestat, beneint amb la mà dreta i sostenint el llibre de la Llei amb l’esquerra. Fixeu-vos que en aquest cas, Crist està coronat.

Crist a la Creu: aquesta talla, datada al segle XII, esta situada a la nau sud de l’església. Representa a Crist Crucificat amb una actitud triomfant. Fixeu-vos que no mostra  cap indici de mort o sofriment.

La Mare de Déu com a tron de Crist: a la nau sud de l’església podem veure una talla romànica que representa a la Mare de Déu amb el Nen. Aquesta és una tipologia molt recurrent en l’escultura romànica: la Verge actua com a seient del Nen, simbolitzant el tron de la saviesa, mentre que Jesús beneeix i sosté el llibre de les Escriptures.

Els béns mobles

Els interiors de les esglésies romàniques acostumaven a presentar-se als ulls dels fidels força decorats, no només mitjançant pintura mural, si no també amb el mobiliari, talles o objectes litúrgics.

Tres talles romàniques

A Sant Climent de Taüll es conserven tres talles de fusta originals d’època romànica:

Crist Salvador:  imatge datada al segle XIII. Com és habitual en el romànic, la figura de Crist és una Majestat, beneint amb la mà dreta i sostenint el llibre de la Llei amb l’esquerra. Fixeu-vos que en aquest cas, Crist està coronat.

Crist a la Creu: aquesta talla, datada al segle XII, esta situada a la nau sud de l’església. Representa a Crist Crucificat amb una actitud triomfant. Fixeu-vos que no mostra  cap indici de mort o sofriment.

La Verge com a tron de Crist: a la nau sud de l’església podem veure una talla romànica que representa a la Mare de Déu amb el Nen. Aquesta és una tipologia molt recurrent en l’escultura romànica: la Verge actua com a seient del Nen, simbolitzant el tron de la saviesa, mentre que Jesús beneeix i sosté el llibre de les Escriptures.

Talles de Sant Climent de Taüll

Banc de presbiteri

Dins de Sant Climent trobem la reproducció d’un banc medieval (l’original es conserva al Museu Nacional d’Art de Catalunya).

Era habitual que en els presbiteris de les esglésies romàniques hi hagués dos bancs, un a cada banda, per l’ús de les autoritats eclesiàstiques i senyorials. El banc de Sant Climent de Taüll, profusament decorat, seria un d’aquests seients de les altes jerarquies.

Galeria d'imatges