La monumentalitat de l’església de la Nativitat dóna testimoni de la importància del poble de Durro a l’Edat Mitjana. Hi destaquen les grans proporcions de la nau, el campanar, la portada esculpida i el porxo.
Entre els segles XVI i XVIII el temple romànic va ser remodelat en diverses ocasions. Aquestes transformacions van aportar al temple nous espais com les dues capelles gòtiques o la sagristia barroca.
A l’interior de l’església s’exposa la imatge romànica de Nicodem, que originàriament formava part d’un conjunt del Davallament de la Creu.
L’emplaçament del poble de Durro, envoltat de prats, pastures d’alta muntanya i boscos, va propiciar que durant l’Edat Mitjana Durro ja fos un dels pobles més grans de la Vall de Boí, amb un cert poder econòmic.
Aquesta preeminència econòmica es fa evident quan veiem l’església de la Nativitat, una de les més grans de la Vall de Boí.
La riquesa d’algun dels retaules barrocs que es conserven en el seu interior, com el retaule major, ens mostra que en temps posteriors Durro encara es podia permetre encarregar peces d’aquestes característiques.
El poble de Durro apareix documentat per primera vegada a la segona meitat del segle XI en uns pactes feudals entre els comtes del Pallars. En un d’ells es fa constància de la pertinença de la vila de Durro al comte Ramon IV de Pallars Jussà i com, als voltants de l’any 1070, els homes de Durro van jurar-li fidelitat.
L’any 1140 l’església de la Nativitat passà a formar part dels dominis del bisbat d’Urgell, com succeí amb la majoria de les esglésies de la Vall.
L’església de la Nativitat de Durro està formada per una única nau coberta amb una volta de canó sustentada per quatre arcs torals.
Actualment corona la nau una sagristia d’època barroca que ocupa l’espai destinat originalment a l’absis.
Del transsepte només és conserva una part del braç sud que s’ha reconvertit en una capella lateral.
Al mur nord s’obren dues capelles de construcció gòtica, cobertes amb volta de creueria i, just al seu costat, s’alça la torre-campanar.
L’església té dues entrades, una de més senzilla oberta amb un arc de mig punt a la façana nord, i l’entrada principal a la façana sud. Aquesta , més ornamentada, es troba protegida per un porxo amb coberta embigada.
A la porta d’entrada ubicada a la façana sud del temple s’observa un element original d’època medieval: un forrellat decorat.
La planxa que reforça el pany està decorada amb sanefes de motius geomètrics d’on sobresurten quatre estructures que ens recorden la silueta dels castells medievals. Al centre, una figura humana molt esquemàtica assenyala una de les torres que trobem rodejant el pany. Completen l’escena un element vegetal i dos animals quadrúpedes que ens recorden a cavalls.
Aquest conjunt de figures incises recorda a una escena de cavalleria medieval.
El passador del forrellat està decorat amb motius geomètrics i capçat a l’extrem dret amb un cap animal.
La Nativitat de Durro és de les poques esglésies de la vall que té les façanes decorades: la part superior dels murs presenta un fris d’arquets cecs que recorre la llargada de la nau, a sobre es situa un altra sanefa formant petits quadrats a semblança d’un tauler d’escacs.
La portada, amb tres arcs de mig punt en gradació, està decorada per dues arquivoltes sostingudes per quatre columnes amb capitells decorats. Un fris amb motius d’escacs, emmarca tot el conjunt.
Els capitells estan ornats amb relleus de motius vegetals i zoomòrfics (en forma d’animals) que ens recorden els mateix model utilitzat a l’església de l’Assumpció de Cóll.
Al crismó, situat a la part superior de la portada, dintre d’un cercle, s’hi representa el monograma de Crist, format per les lletres X, P i S (tres lletres extretes del nom de Crist en grec). Penjant de les aspes de la X, s’hi afegeix l’alfa i l'omega: Crist com a principi i fi de totes les coses. El cercle està inscrit dintre d’un quadrat, i als angles s’hi representen quatre figures animals.
La porta principal és aixoplugada per un porxo romànic força monumental, que s’estén de punta a punta de la façana. Els carreus de pedra són més petits que als murs de l’església, això es deu a que es va aixecar en un fase constructiva posterior, encara que dintre del segle XII.
A la façana nord es situa la torre campanar. És de base quadrada i té cinc nivells d’alçada. Aquesta torre ha sofert algunes modificacions al llarg del temps: el pis superior, de menys alçada, va ser escapçat, les finestres dels dos pisos inferiors van ser emparedades i les finestres romàniques dels dos pisos superiors van ser substituïdes per finestres gòtiques, amb arc apuntat.
En el campanar tornem a trobar els elements ornamentals de l’art llombard:
els arquets cecs i els frisos de dent de serra.
Els canvis en la litúrgia i l’evolució del gustos estètics han provocat que l’església s’hagi adaptat a les necessitats i als estils de les diferents èpoques, tant a partir de l’arquitectura com en la decoració. Així, podem veure com la coberta de la nau central és de volta de canó, mentre que les capelles laterals són cobertes per voltes de creueria.
De la capçalera original, només en queda una part de ' absidiola situada al braç sud del transsepte .
Als peus de la nau es situa el cor, allí es conserven dos objectes molt singulars : un és el banc renaixentista de fusta en el que es van utilitzar dues taules romàniques per fer una part del respatller.; l’altre és la talla de fusta d’un Nicodem, una de les imatges que formaven part del Davallament de la Creu de Durro.
Coneixem únicament tres talles de les set que formaven part del conjunt escultòric del Davallament de Durro que imaginem molt similar a Davallament d’Erill-la-Vall.
Elaborat pels artesans del taller d’Erill, a finals del s.XII o principis del XIII, el conjunt escultòric estaria situat probablement a la zona del presbiteri
Mare de Déu (conservada al Museu Nacional d’Art de Catalunya): És una talla de fusta de til·ler, de la que s’ha conservat pràcticament tot el cos, excepte les mans i el braç esquerre. Originalment estaria tota pintada; encara avui es poden veure restes de policromia a la part inferior de la túnica.
Crist: Aquesta peça, actualment desapareguda, la coneixem gràcies a una fotografia de principis del segle XX on mostra un molt bon estat de conservació. El Crist Romànic va presidir, entre el segle XVIII i l’any 1936, el retaule barroc de la passió (que podem veure en una de les capelles de l’església). Durant la guerra civil espanyola la imatge va desaparèixer. A la fotografia es pot veure la minuciositat dels detalls del costellam i la mà que correspondria a Josep d’Arimatea, el personatge que rep el cos de Crist quan es baixat de la creu.
Nicodem (conservat al cor de l’església): És una talla de fusta que es conserva fragmentàriament. Nicodem és el personatge encarregat de desclavar a Crist de la creu amb unes tenalles que no s’han conservat. La imatge conserva restes de policromia.
La talla del Nicodem va quedar oculta, emparedada, darrera del retaule barroc de la passió,del segle XVIII ; No se’n va conèixer la seva existència fins l’any 2.001, quan va ser trobat al desmuntar el retaule barroc.
Al cor de l’església de la Nativitat de Durro hi ha un banc de fusta renaixentista que té dos elements molt especials, es tracta dels dos plafons de l’esquerra del respatller . Aquestes dues taules, fetes de fusta de pi, són d’època romànica i en origen formaven part d’un altre moble, un banc romànic. Els dos plafons són ornamentats amb motius geomètrics i vegetals, l’element floral que veiem a la part baixa del plafó esquerre, encaixa amb el motiu de la part superior del segon plafò, cosa que fa pensar que en origen eren una mateixa taula.
El tipus de fusta, la decoració, la tècnica de treball utilitzada i la dimensió de les dues taules juntes , fa pensar que eren el lateral d’un banc romànic com el que es va trobar a Sant Climent de Taüll.
s.XII : Primer moment constructiu
s.XVI - s.XVII : S'obren dues capelles al mur lateral nord
s.XVIII : Reformes a la capçalera i el porxo
1983 : Restauració de cobertes eliminant capelles
1993 : Restauració del campanar
2000/2002 Darrera restauració
Obert: Tots els dies de la setmana del 2 al 8 de gener, de l’1 d’abril a l' 1 de novembre (excepte la tarda del 10 d'abril), i de l’1 al 31 de desembre (excepte el 25 de desembre)
Horari: De 16 a 19h (Setmana Santa, juliol i agost horari fins les 20h)
Descarrega el PDF (10.75 MB)
